Caldea

Caldea
Localització
Dades històriques
Creació	segle X aC
Dissolució	dècada del 650 aC

Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del segle x aC o principis del segle ix aC fins a mitjans del segle vi aC. Després, el país i els seus habitants van ser assimilats per Babilònia. El seus habitants s'anomenaven caldeus, i parlaven una llengua semítica. La Bíblia fa servir la paraula Kaśdim (כשדים) per referir-se a aquest poble, que la Septuaginta tradueix per "caldeus".

El país es trobava a la zona pantanosa de l'extrem sud-est de Mesopotàmia, i va arribar a governar durant uns anys Babilònia amb el nom de Dinastia caldea, segons la Llista dels reis de Babilònia. Durant un període de debilitat del regne de Babilònia, que parlava una llengua semítica oriental, van arribar al país noves tribus de parla semítica occidental des de l'orient, entre els segles XI i IX aC. Els primers pobles que van arribar van ser els suteus i els arameus, seguits un segle més tard pels caldeus. Salmanassar III registra la seva aparició cap a l'any 850 aC. Assíria, l'estat veí, va ser prou fort com per repel·lir les invasions. Aquests caldeu nòmades es van establir a la riba esquerra de l'Eufrates principalment. Encara que per poc temps, el nom de Caldea va significar tota la terra de Mesopotàmia, sobretot per la literatura bíblica. Era un nom geogràfic, ja que en realitat ocupava només les terres planes i pantanoses entre les desembocadures de l'Eufrates i el Tigris.